Ai, petitones... Quin dia!
Avui no he aturat... Molta feina! Vos he tengut present durant tot el dia però, amb l'activitat del dia, necessitava tenir un momentet de tranquil·litat, d'aturar-me a pensar, a connectar amb vosaltres... Només arribar a casa he encès les vostres espelmes, avui una mica més tard que de costum... I ara, abans de que acabi el dia, volia dedicar-vos unes paraules, com cada mes, el nostre 7.
Què importants sou a la meva vida! Mai hagués cregut que fos possible estimar així... És tan gratificant! "Amor en estado puro", que diuen. A més tenc la sensació de rebre tant... No són abraçades, ni besades, ni somriures, ni mirades... Però hi ha un no-sé-què en tot això... Simplement em fa estar bé.
Júlia, la meva nina gran, la primera, he après a estimar-te, més bé diria que m'he permès fer-ho.
Aina, confitet, petita meva, preciosa, tu ho has provocat, amb la teva partida. Tenc tant que agrair-te...
Vos estim, filles meves, ara i sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada