31 i 25 mesos

Un dia 7 més per donar-vos les gràcies, per tant, per tot...

Gràcies per l'empenta, per l'energia per seguir endavant i per tenir cura de la vostra germana petita. Seguim endavant, lluitant, amb vosaltres de la mà...

Vos estim, petites meves. SEMPRE

Dos anys amb-sense tu

Aina... La meva petita que ha deixat de ser-ho. Na Núria t'ha convertit en la germana del mig... 

Saps que aquestes setmanes he hagut d'estar tan pendent de mi i de na Núria que no m'ha permès preparar res especial pel teu segon any. Ha estat més íntim, més senzill. El papà i jo hem bufat les teves espelmes i jo no he pogut evitar emocionar-me.

Pensava que el camí estava tot fet, però en aquests moments me n'adon de que, per molt acceptada que tengui la teva mort, la teva absència, encara que la teva germana ens hagi duit il·lusió, t'enyor. 

Fa uns dies que els vespres intent recordar la teva carona. La memória de cada vegada esborra més el record, i això m'angoixa a estones... Però no oblidaré mai allò que vaig sentir en veure't. Em consola pensar que en la teva germana petita hi podré trobar part de tu i de na Júlia. 

Allò que si puc sentir especialment en aquests moments és la vostra energia, la vostra llum. Som un bon equip que m'ajuda a tirar endavant.

Júlia, filla gran. Dos anys i mig de la teva partida. Gràcies per tant.

Vos estim. SEMPRE

Seguiu cuidant de nosaltres, perquè na Núria pugui arribar als nostres braços i gaudir de tot allò que no hem pogut fer amb vosaltres.

29 i 23 mesos

Petites meves,

En el nostre dia, no puc evitar pensar que si no haguéssiu partit avui la vostra germana no estaria creixent al meu ventre. No estaria experimentant aquest embaràs, tan dur per una part, tan conscient i meravellós per l'altra.

Això em fa tenir sentiments contradictoris, de tristesa per la vostra absència i d'alegria pel que estic vivint i pel futur incert però optimista que en qualque moment (no gaire) em permet visualitzar.

En aquestes setmanes complicades, d'inseguretats i pors, la vostra llum m'acompanya i m'empeny a seguir endavant.

Vos estim filles meves. SEMPRE

28 i 22 mesos

Petitones meves,

No podia estar un 7 mes sense escriure. Sabeu que encara que ara estigui més pendent del vostre germanet/a, no deix de pensar en vosaltres cada dia. Ens acompanyau sempre. La vostra energia és present i ens fa seguir endavant.

Vull creure que aquesta vida que ara creix en el meu ventre és el vostre regal i que en teniu cura d'alguna manera. M'ajudau a confiar que ara si, que és possible.

Aquestes festes de nadal vos he enyorat especialment. La vostra absència s'ha fet més evident i a moments encara és difícil acceptar-la. Malgrat les espelmes enceses, la imatge de les vostres flors, el vostre record a la ment i en les paraules... No era el que havíem somniat, però aquesta és la nostra vida...

T'estim, Júlia. T'estim, Aina. 

Mamà

Vint-i-sis i vint mesos

Un mes més estimant-vos, més i més i més... SEMPRE

Avui només puc dir-vos GRÀCIES.

Vint-i-cinc i dinou mesos

Estimades,

Aquest 7 necessitava parlar amb vosaltres. Vos torn enyorar com feia temps que no em passava... 

M'he sorprès algunes vegades tocant-me el ventre i he connectat amb vosaltres. Aquell gest espontani que va sorgir des del primer dia que vaig saber que tu, Júlia, havies arribat. Com si fent carícies a la meva panxa et pogués acaronar... 

Encara sóc capaç de recordar just el punt on sempre et sentia, Aina. A la part baixa del ventre, cap a la dreta. Si tanc els ulls i el toc, em sembla que ho torn a sentir... 

Em féreu tan feliç!

He après a viure sense vosaltres, però alguns dies encara em costa. Avui no em conform amb les xerradetes que tenc amb mi mateixa, cap a vosaltres. Als núvols quan és de dia i el vespre a les nostres estrelles, eren meves de petita i ara són vostres. Amb els nostres pactes (recordau?) que es tanquen amb una mitja rialla i una clucada d'ull al cel.

No havia imaginat mai aquesta manera de ser mare. Ni tan sols en sabia ni n'havia llegit. N'he hagut d'aprendre, així com les mares aprenen a ser-ho dels seus fills terrenals. 

I malgrat tot, vull dir-vos GRÀCIES per haver-me triat. 

Vos estim, SEMPRE.

Mamà

Dos anys i divuit mesos

Júlia, confitet meu... 2 anys sense tu... O amb tu, encara que sigui de manera diferent a com voldria... 

No m'agrada escriure't trista... No, a tu no. Només vull que sàpigues com t'estim, no havia estimat mai així... Encara que la vida sense tu és complicada, agraesc molt ser la teva mare, I res es comparable a l'alegria que vaig tenir en saber que existies dins meu. Els mesos que passàrem juntes no els canviaria per res i compensen la resta de la meva vida, que hauré de seguir sense la teva presència...

Aina, petitona meva, un any i mig sense tu també... T'estim

Gràcies per haver-me triat a mi. Estic molt orgullosa de ser la vostra mare.

Vint-i-tres i disset mesos

Cada mes, cada 7, pens el mateix: ja no fa falta seguir contant mesos, ja no calen les espelmes enceses... Aquestes petites coses no fan que us recordi més, que us estimi més... 

Moltes vegades no sé ni en quin dia em trob, però el 7 sempre apareix, qualcú l'anomena al carrer, a la televisió... I és inevitable pensar-hi i em dic: per què no? És el meu ritual, el nostre, dedicar-vos unes paraules mentre les vostres espelmes de floretes van cremant. 

La tendresa m'envaeix en recordar-vos... I no puc evitar somriure mentre us escric.

No cal, ja ho sé, però m'agrada fer-ho. I ho faig, no necessit motius.

T'estim, Júlia. T'estim, Aina. Sempre.

VInt-i-dos i setze mesos

Júlia i Aina,

La padrina ens segueix fent regalets: espelmes de floretes que avui s'encenen per recordar-vos en el nostre dia, el nostre 7.

Ja no és necessari fer-ho, però m'encanta seguir encenent-les, si som a ca nostra, entre les 19.00 i les 20.00, l'hora en que vareu partir... 

Tenc col·leccions de floretes en diferents objectes que m'acompanyen en el dia a dia, que formen part de la meva vida, com vosaltres, com la vostra presència i la vostra absència. Formau part de mi.

Vos estim, floretes meves.

Vint-i-un i quinze mesos

Podria enumerar milers de raons per les quals seguir recordant aquest dia, el nostre 7, però principalment perquè jo vull (i punt!), no podia deixar de dir-vos que us estim, cada dia.

Gràcies, petites meves, per tant...

Vint i catorze mesos

Petites meves,

És estrany com canvia tot amb el pas del temps... 

Aquest dia 7 gairebé em passa desapercebut. I encara que no soni del tot bé, estic contenta de que sigui així. No fa falta disculpar-me amb vosaltres perquè sabeu que l'oblit d'una data concreta no significa que us deixi d'estimar. Vol dir que he après a viure amb la vostra absència física, que el meu cap ja és capaç de centrar-se en altres coses perquè ja hi sou ben presents al meu cor.

Diumenge el papà i jo ens vàrem animar a arreplegar la que hagués estat la vostra habitació, o la que és la vostra, encara que mai hagi estat utilitzada. Hi vàrem trobar tants records! Totes aquelles cosetes que estaven preparades per la vostra arribada. No vàrem arribar a comprar res, però ens havien donat i regalat moltes cosetes. També vaig trobar tots els objectes que he anat guardant per la vostra panera de tresors. És una habitació plena d'il·lusions i d'esperances i, de moment, no em vull desfer de res.

Dins una capsa hi vaig trobar diferents objectes decoratius que ja no utilitzam. Entre tots ells hi vaig trobar dues espelmes en forma de flor. No les recordava. Varen arribar a casa molt abans de que tenir fills fos part del nostre projecte de vida i de parella. Una causalitat d'aquestes que tant m'agraden.

Avui, en el nostre dia 7, vint i catorze mesos després de la vostra partida, les he enceses per vosaltres. Com fan les espelmes, vosaltres, estimades, ompliu de llum les nostres vides.

T'estim Júlia.  T'estim, Aina.

19 i 13 mesos

Vos estim, petitones!

Un any sense tu, Aina

En pocs minuts farà un any que vaig veure la imatge més meravellosa que he vist mai: la teva cara, Aina. Petita, preciosa i perfecta... Avui aquesta imatge m'ha acompanyat durant tot el dia. No puc (ni vull) recordar res més d'aquell dia. No eres viva, com haguessim volgut, però era feliç de veure la nina que el papà i jo havíem creat.  

Molts d'anys, confitet meu!

Júlia, vida meva, 18 mesos amb tu al meu cor... La meva nina gran...

Encara em costa creure la coincidència dels dies... ¿Les causalitats?

Avui no em fa mal. Avui el vostre record és tendresa i amor...

Vos estim, filles meves.

Onze i disset mesos

A la fi he arribat a casa... No sé que em passa els dies 7 que sempre sol tenir més "històries". No sé si les estic cercant inconscientment o és "l'univers" que ho provoca. Jo que cada 7 estic desitjant arribar a casa, encendre les vostres espelmes i parlar una estoneta amb vosaltres...

Avui m'he sorprès tant en veure el temps que ja ha passat... 17 i 11 mesos... Preparant el primer aniversari de n'Aina... Ho tenc tan present encara, hi ha imatges que no em puc treure del cap, que encara arriben amb força...

Avui estic contenta perquè a més he pogut parlar de vosaltres en diferents moments i amb diferents persones i amb cap d'elles ha estat desagradable. Quina gran passa! 

Una de les converses ha estat amb una petitona de gairebé 3 anys. Curiosament era un moment en que estava en el bany, ajudant a rentar-se a dues nines que per casualitat tenen el vostre nom: Júlia i Aina. N'Aina sempre em toca l'anell de les floretes i qualque vegada m'ha demanat per ell. Avui ha vist la polsera i m'ha demanat ¿perquè dus dues floretes aquí (anell) i allà (polsera)?. Li he explicat: La floreta més petita és d'un bebé que nom Aina, com tu. La flor més gran és d'un bebé que nom Júlia, com ella. M'ha fet una gran rialla, sembla que li ha agradat la meva resposta, i a mi explicar-li.

Vos estim, floretes meves. Sabeu que ara estic intentant fer una passa més gran, enorme. Sabeu que estic esperant el vostre gran regal, sense presses. Sigui com sigui, sabeu que no us oblidaré mai, que sempre sereu les meves filles, les meves floretes.

Avui vull tenir un record especial per en Gonzalo, que fa el seu primer any en el vostre lloc de llum. La seva espelma s'encén avui junt amb les vostres. Sé que us agradarà. Feliz cumpleaños, Gonzalo! Un abrazo enorme, Pilar.

Deu i setze mesos

I el temps passa i passa... No s'atura... I avui ja és 7...

Cada mes intent tenir un record dels moments que passàrem juntes, però avui només puc pensar en els de després. Però no en els moments difícils, dolorosos, de tristesa. Avui només sóc capaç de veure tot allò positiu que heu deixat amb la vostra partida. Totes aquelles coses bones que no hagués pogut viure si tot hagués estat d'una altra manera.

Són tantes i tantes coses que no sabria per on començar. He parlat moltes vegades del camí que estic fent, dels aprenentatges, dels canvis, de la nova manera de veure la vida, de viure la maternitat... De les persones meravelloses que he trobat en aquest camí, que no hagués pogut conèixer d'una altra manera. 

Però especialment us vull donar les gràcies per com ens estau ajudant al papà i a mi com a parella. Ens heu fet plantejar-nos molts aspectes importants i a trobar noves sortides. Ens heu permès conèixer el millor de cada un i ens heu fet veure com ens estimam. Heu creat una nova família, una família millor... 

I tot ho heu provocat vosaltres, petites meves. 

Només tenc paraules d'agraïment. Gràcies, Júlia. Gràcies, Aina.

Res no seria tan satisfactori com tenir-vos en braços, però ja sabem que aquesta vida no és la meva, no és la vostra. Tal vegada el vostre paper en aquest món era ensenyar-nos totes aquestes coses. ¿Qui sap?

Vos estim!

Bon Nadal, petites

Confitets meus, 

Són dies molt especials, de família, que mai seran complets perquè hi faltareu vosaltres. Però aquesta absència serà només física... Sempre us duc dins el meu cor...

Aquest any, a més, hi sereu de manera simbòlica. El papà i jo hem comprat un gerro i les vostres floretes. Les hem deixat a ca la padrina i així les podrem veure aquests dies.

També he tengut ganes de crear alguna cosa, així que he fet aquestes flors per posar les vostres espelmes. Ha estat un regal de nadal per a la padrina. Fan un llum tan especial... N'hauré de fer unes també per a casa..

Bon Nadal, Júlia! Bon Nadal, Aina!

Vos estim tant...

Nou i quinze mesos

El temps no s'atura, torna a ser 7. Un dia trist, però també màgic.

Júlia, la meva nina gran, 15 mesos sense tu pero al mateix temps ets més aprop que mai...

Aina, vida meva, la meva nina preciosa, fa 9 mesos que vares partir..

Sempre em deman perquè triàreu el mateix dia... 

Com sempre, us vull donar les gràcies per convertir-me en mare. Encara que no ha estat com jo voldria, estic tan contenta d'haver compartit aquell temps amb vosaltres i de tot el que m'estau ensenyant...

Aparentment, serà un dia com sempre, però vosaltres i jo sabem que és el nostre dia especial. 

T'estim, Júlia. T'estim, Aina. 

Mil besadetes, confitets meus!

L'arribada de n'Aina

Aina, petitona, avui fa un any que vaig saber que havies arribat, que m'havies triat com a mare.

Feia uns dies que em sentia especial, que el meu cos em deia que anaves creixent dins meu. Vaig demanar-li al papà que anés a comprar una prova d'embaràs. No vaig poder esperar el dematí següent, i aquell mateix horabaixa, en arribar de fer feina, la vaig fer.

Tot d'una va sortir una línia rosa, suau, que s'anava enfosquint. Em feia dubtar... Li demanava al papà, "¿tú ves dos rallitas?". Va ser una sorpresa la teva arribada. No et vares fer esperar. Estàvem tan contents! Jo, en un núvol.

Sense gairebé creure'm el que acabava de passar, vaig a anar a contar-li a la padrina la bona notícia. No s'ho esperava, gens! Però ens vares fer tan feliços!

Tant de bo la por m'hagués deixat gaudir més del temps que passàrem juntes.

Aquí deix la imatge d'aquella prova que em va confirmar que eres amb mi.

I amb mi segueixes, d'alguna manera.

T'estim.

Mamà.

Vuit i catorze mesos

Ai, petitones... Quin dia!

Avui no he aturat... Molta feina! Vos he tengut present durant tot el dia però, amb l'activitat del dia, necessitava tenir un momentet de tranquil·litat, d'aturar-me a pensar, a connectar amb vosaltres... Només arribar a casa he encès les vostres espelmes, avui una mica més tard que de costum... I ara, abans de que acabi el dia, volia dedicar-vos unes paraules, com cada mes, el nostre 7.

Què importants sou a la meva vida! Mai hagués cregut que fos possible estimar així... És tan gratificant! "Amor en estado puro", que diuen. A més tenc la sensació de rebre tant... No són abraçades, ni besades, ni somriures, ni mirades... Però hi ha un no-sé-què en tot això... Simplement em fa estar bé.

Júlia, la meva nina gran, la primera, he après a estimar-te, més bé diria que m'he permès fer-ho.

Aina, confitet, petita meva, preciosa, tu ho has provocat, amb la teva partida. Tenc tant que agrair-te...

Vos estim, filles meves, ara i sempre.

Un dia per recordar

Confitets,

Avui és Tots Sants. Mai ha estat un dia significatiu per a mi. Em supera aquesta tradició de visitar els cementiris.  De totes maneres volia fer alguna coseta per a vosaltres: si avui és un dia per recordar les persones estimades, vosaltres també ho mereixeu.

Però la padrina s’ha avançat. Com que avui serà fora de casa em va fer arribar un ram amb dues flors, les vostres flors, i dues espelmes, per encendre-les per a vosaltres. I així ho he fet.

He tengut la curiositat per aquest dia i he trobat aquest escrit:

La diada de Tots Sants, l’1 de novembre, i la dels Difunts, el dia 2, són les dates en què molta gent recorda als seus familiars difunts. Es tracta d'un moment en què tradicionalment hom creu que s'interrelacionen els dos móns, el dels vius i els dels morts. L'1 de novembre, els vius visiten als morts i el 2 de novembre a l'inrevés, els morts visiten als vius.¹

Tant de bo aquestes visites es poguessin fer realitat! Si més no, us sentiré aprop.

Vos estim petitones meves. Vos record avui i cada dia.

^{1  Text extret de festes.org}