En pocs minuts farà un any que vaig veure la imatge més meravellosa que he vist mai: la teva cara, Aina. Petita, preciosa i perfecta... Avui aquesta imatge m'ha acompanyat durant tot el dia. No puc (ni vull) recordar res més d'aquell dia. No eres viva, com haguessim volgut, però era feliç de veure la nina que el papà i jo havíem creat.
Molts d'anys, confitet meu!
Júlia, vida meva, 18 mesos amb tu al meu cor... La meva nina gran...
Encara em costa creure la coincidència dels dies... ¿Les causalitats?
Avui no em fa mal. Avui el vostre record és tendresa i amor...
Vos estim, filles meves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada