dilluns, 7 d’abril del 2014

31 i 25 mesos

Un dia 7 més per donar-vos les gràcies, per tant, per tot...

Gràcies per l'empenta, per l'energia per seguir endavant i per tenir cura de la vostra germana petita. Seguim endavant, lluitant, amb vosaltres de la mà...

Vos estim, petites meves. SEMPRE

divendres, 7 de març del 2014

Dos anys amb-sense tu

Aina... La meva petita que ha deixat de ser-ho. Na Núria t'ha convertit en la germana del mig... 

Saps que aquestes setmanes he hagut d'estar tan pendent de mi i de na Núria que no m'ha permès preparar res especial pel teu segon any. Ha estat més íntim, més senzill. El papà i jo hem bufat les teves espelmes i jo no he pogut evitar emocionar-me.

Pensava que el camí estava tot fet, però en aquests moments me n'adon de que, per molt acceptada que tengui la teva mort, la teva absència, encara que la teva germana ens hagi duit il·lusió, t'enyor. 

Fa uns dies que els vespres intent recordar la teva carona. La memória de cada vegada esborra més el record, i això m'angoixa a estones... Però no oblidaré mai allò que vaig sentir en veure't. Em consola pensar que en la teva germana petita hi podré trobar part de tu i de na Júlia. 

Allò que si puc sentir especialment en aquests moments és la vostra energia, la vostra llum. Som un bon equip que m'ajuda a tirar endavant.

Júlia, filla gran. Dos anys i mig de la teva partida. Gràcies per tant.

Vos estim. SEMPRE

Seguiu cuidant de nosaltres, perquè na Núria pugui arribar als nostres braços i gaudir de tot allò que no hem pogut fer amb vosaltres.

divendres, 7 de febrer del 2014

29 i 23 mesos

Petites meves,

En el nostre dia, no puc evitar pensar que si no haguéssiu partit avui la vostra germana no estaria creixent al meu ventre. No estaria experimentant aquest embaràs, tan dur per una part, tan conscient i meravellós per l'altra.

Això em fa tenir sentiments contradictoris, de tristesa per la vostra absència i d'alegria pel que estic vivint i pel futur incert però optimista que en qualque moment (no gaire) em permet visualitzar.

En aquestes setmanes complicades, d'inseguretats i pors, la vostra llum m'acompanya i m'empeny a seguir endavant.

Vos estim filles meves. SEMPRE

dimarts, 7 de gener del 2014

28 i 22 mesos

Petitones meves,

No podia estar un 7 mes sense escriure. Sabeu que encara que ara estigui més pendent del vostre germanet/a, no deix de pensar en vosaltres cada dia. Ens acompanyau sempre. La vostra energia és present i ens fa seguir endavant.

Vull creure que aquesta vida que ara creix en el meu ventre és el vostre regal i que en teniu cura d'alguna manera. M'ajudau a confiar que ara si, que és possible.

Aquestes festes de nadal vos he enyorat especialment. La vostra absència s'ha fet més evident i a moments encara és difícil acceptar-la. Malgrat les espelmes enceses, la imatge de les vostres flors, el vostre record a la ment i en les paraules... No era el que havíem somniat, però aquesta és la nostra vida...

T'estim, Júlia. T'estim, Aina. 

Mamà

divendres, 27 de desembre del 2013

Una nueva vida

Hace tanto que no escribo... El último día fue un 7, un 7 diferente: el día que supimos que una nueva vida nos había elegido como papás. Desde entonces he sentido una especie de bloqueo, cierta incapacidad para poder escribir, para poder contar. Quizás también ha sido protección hacia nuestro bebé, o algún tipo de superstición que no me permitía compartir abiertamente la maravillosa noticia. 

Estoy embarazada. A veces tengo que repetírlo en voz alta para acabar de creérmelo. Una vida crece en mi vientre, un pequeño milagro. ¡Es tan emocionante!

En estas semanas ha habido de todo. Empezamos con mucha alegría. Quería vivir con este bebé muchas de las cosas que no me permití vivir con sus hermanas. Pero después empezaron los sangrados y con ellos el miedo inmenso a perderle. Desde entonces voy alternando sentimientos.

Nuestr@ hij@ nos está enseñando muchas cosas, especialmente a confiar. A pesar de todos los sustos que nos hemos llevado, ahí está, creciendo y latiendo fuerte.

Está siendo muy difícil, sobre todo ahora que empezamos el temido segundo trimestre. Intento vivir el día a día, sin pensar mucho en el futuro, disfrutando de los momentos que vivimos juntos. Paso a paso, metas cortas. Tengo que hacer camino de la mano del miedo, pero también de la ilusión. Ambos van haciendo turnos en mi cabeza, aparece el uno y luego el otro. Parece que de momento gana la segunda.

Con el entorno también es complicado. No se está preparado para vivir este día a día. La gente únicamente piensa en cuando el bebé haya nacido. A alguno@s les cuesta entender que no querer mirar más allá de mañana no es pesimismo, sino otra manera de vivir el embarazo, quizá hasta mejor de la que ell@s me plantean. Nuestro bebé ya es nuestr@ hij@, le queremos por lo que es ahora, no por lo que puede llegar a ser en un futuro.

También hay una parte que, aunque no lo dice, transmite cierta falta de confianza. Se agarran a la parte médica como si fueran una especie de dioses de los que depende la vida de nuestro bebé. Como si mi cuerpo y nuestro pequeño no fuéramos lo suficientemente capaces. No me entendáis mal, creo en la medicina y la considero necesaria en muchos momentos. Pero también creo en mí y en esta nueva vida. Somos un equipo y podemos conseguirlo.

¡Quédate, pequeñ@!

dijous, 7 de novembre del 2013

Vint-i-sis i vint mesos

Un mes més estimant-vos, més i més i més... SEMPRE

Avui només puc dir-vos GRÀCIES.


dimarts, 5 de novembre del 2013

Otra pequeña luz

Hoy es un día triste, muy triste...

Hoy la vida vuelve a ser demasiado injusta, demasiado dura, demasiado cruel...

Hoy duele el alma...

Hoy no salen las palabras...

Hoy te has ido, pequeña, a compartir ese cielo con tu hermana, con mis niñas...

Hoy no paro de recordar el vídeo de tus pataditas... 

Hoy no paro de emocionarme con esa canción que has tenido de despedida...

Hoy no dejo de acordarme de tu mamá..

Brilla fuerte, pequeña, y manda toda esa luz a tu familia.

Te mando miles de besos volados.

Un fuerte abrazo, mamá, amiga.

Velas de amor para nuestras niñas preciosas