dimarts, 7 de gener del 2014

28 i 22 mesos

Petitones meves,

No podia estar un 7 mes sense escriure. Sabeu que encara que ara estigui més pendent del vostre germanet/a, no deix de pensar en vosaltres cada dia. Ens acompanyau sempre. La vostra energia és present i ens fa seguir endavant.

Vull creure que aquesta vida que ara creix en el meu ventre és el vostre regal i que en teniu cura d'alguna manera. M'ajudau a confiar que ara si, que és possible.

Aquestes festes de nadal vos he enyorat especialment. La vostra absència s'ha fet més evident i a moments encara és difícil acceptar-la. Malgrat les espelmes enceses, la imatge de les vostres flors, el vostre record a la ment i en les paraules... No era el que havíem somniat, però aquesta és la nostra vida...

T'estim, Júlia. T'estim, Aina. 

Mamà

2 comentaris:

  1. els nadals han estat especialment difícils perquè com tu dius, no hauríem imaginat el que ens ha passat, però així ha estat!!!!

    gràcies per parlar en veu alta a les teues filles... i per fer-nos partíceps!

    bes immens

    pau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per voler formar part de les nostres converses.

      Una gran abraçada

      Elimina