Petitones meves,
No podia estar un 7 mes sense escriure. Sabeu que encara que ara estigui més pendent del vostre germanet/a, no deix de pensar en vosaltres cada dia. Ens acompanyau sempre. La vostra energia és present i ens fa seguir endavant.
Vull creure que aquesta vida que ara creix en el meu ventre és el vostre regal i que en teniu cura d'alguna manera. M'ajudau a confiar que ara si, que és possible.
Aquestes festes de nadal vos he enyorat especialment. La vostra absència s'ha fet més evident i a moments encara és difícil acceptar-la. Malgrat les espelmes enceses, la imatge de les vostres flors, el vostre record a la ment i en les paraules... No era el que havíem somniat, però aquesta és la nostra vida...
T'estim, Júlia. T'estim, Aina.
Mamà
els nadals han estat especialment difícils perquè com tu dius, no hauríem imaginat el que ens ha passat, però així ha estat!!!!
ResponEliminagràcies per parlar en veu alta a les teues filles... i per fer-nos partíceps!
bes immens
pau
Gràcies a tu per voler formar part de les nostres converses.
EliminaUna gran abraçada