dimecres, 21 de març del 2012

Somnis de carabasses

Petitones meves,

Avui tenia ganes de sentir-vos aprop i he estat cercant entre les coses que preparava per a vosaltres. Aquí vos deix unes carabasses que feia mesos que anava assecant, inclús abans de saber que havíeu arribat. Imaginava que estarien dins la vostra panera de tresors, com les agafaríeu, remenant-les per fer renou, les vos posaríeu dins la boca, xuclant, explorant, descobrint, aprenent...


Ara ja no ho podreu fer. Esper que qualcú, qualque dia...

Avui vos enyor, més que mai.

Mamà.

1 comentari:

  1. Recordé cuando me contaste eso en el post de Salomé.

    Qué bello y qué triste a la vez.

    Pero quiero decirte que creo firmemente que alguien, algún día disfrutará de esas calabacitas y tú podrás contarle, aunque aún no lo entienda, sobre ese par de florecitas de quienes heredó los sonajeros.

    Besos

    ResponElimina