Per a la meva segona floreta, abans de saber que ja eres aquí (intuició?), vaig deixar anar els meus pensaments:
Dimarts, 8 de novembre de 2011
No sé a qui escric. Ni tan sols sé si comences a existir. Tant de bo!
Em fa cosa sentir il·lusió. Tenc por. Estic contenta. Són mescles de sensacions.
M'agrada pensar que potser existeixes dins jo, però no vull creure que sigui així.
No vull ser impacient perquè sé que arribaràs. Però no ho puc evitar.
Imaginar-te...
Qualque dia arribaràs? Se'm fa estrany pensar-ho. Em fa tantes ganes!
El meu cos canvia realment o és la meva imaginació?
Són les ganes? La impaciència?
Vaig ser mare un moment i ara ja no. És tan extrany...
T'enyor i no et conec. Ni tan sols ets.
El mar em recorda a tu. No és un tu personal, és una idea de tu.
Potser ni t'agradi l'aigua.
Potser em recorda a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada