M'ha sorprès el dia 7. Tenia clar que arribava, però supòs que el temps de vacances passa de manera diferent i he pensat "ja ha passat un mes més!!!".
Estic cercant un record nou per a vosaltres, per al dia d'avui. Una d'aquestes cosetes que m'ajudi a recordar la vostra presència de manera més dolça. Se'm fa difícil...
M'ha vengut al cap quan us movíeu dins jo. Mai ha arribat a ser un moviment que notàs gaire, tan petitones com éreu... Mës aviat semblaven pessigolles dins la panxa. En això us heu sembla bastant les dues. Estava asseguda al sofà i de cop notava unes papallones en el ventre, em feieu riure. Em tombava al sofà i esperava, per tornar-ho a experimentar. I us animava a fer-ho de nou, amb la veu i pegant petits tocs a la panxa. El papà i la padrina sempre em deien que us deixés tranquil·les... Però es que m'agradava tant sentir-vos dins...
T'estim, Júlia.
T'estim, Aina.
Us enyor...
Mamà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada