Avui fa un any que em vares convertir en mare.
Record que el dia anterior havia anat a comprar una prova d'embaràs. No vaig dormir en tota la nit, esperant que arribés el matí i poder fer la prova de manera més fiable. M'havia posat el despertador més prest, per aixecar-me abans que el teu pare, però em vaig quedar adormida.
No saps com va ser de difícil fer la prova d'amagat! Quan ho pens em fa riure. Fent pixo amb la prova entre les mans, amb les cames tancades perquè no pogués veure res, amagant la capsa i la prova, ja feta, davall unes camisetes...
Ell anava a sortir i vaig agafar la prova. Allà estaven: dues línees roses, ben marcades. No hi havia dubte. Li vaig plantar la prova davant els ulls i em va mirar, entre content i espantat: ¿Y esto qué quiere decir? No sabíem què dir, no sabíem què fer. Només ens miràvem i miràvem la prova. Volia riure, volia plorar... Quina felicitat, quina por!
El papà a fer feina i jo a veure la padrina. La vares fer tan feliç!
Jo vaig passar el dia damunt un núvol. Era incapaç d’aterrar. Ton pare, que en sap molt més d’aquestes coses, es va comprar un entrecot per dinar i va obrir una botella de bon vi. “No todos los días se entera uno de que va a ser papá”. Amb una botella de bon vi, també et vàrem dir adéu, mesos després.
Avui ho hauríem de celebrar junts, amb tu en els nostres braços. Avui les coses haurien de ser d’una altra manera, molt diferents. Però tot i així et vull donar les gràcies per haver-me triat com a mare. Em vares fer molt feliç i em segueixes fent molt feliç d’alguna manera que no sé explicar.
T’estim, floreta meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada